Cinema Etnobotànic i Agroecològic 25

De la guerra freda a la guerra verda. Dir. Anna Recalde Miranda (102′, Itàlia i Paraguay, 2024)

En la història moderna d’Amèrica Llatina hi ha una línia directa que va de la repressió anticomunista dels anys setanta a la persecució dels defensors de la terra i les llavors i els activistes de drets humans en l’actualitat. Què té a veure l’agricultura en tota aquesta història? Aquest documental ens ajudarà a entendre-ho i a repensar el nostre lloc en aquesta història, com a importants clients de l’agroindústria sojera. Documental.

Kalabukú. La llavor del canvi. Dir. Andrea Bouzo (18′, Espanya i Senegal, 2023)

En Oukout, quatre dones es reuneixen cada diumenge amb el seu grup per a autogestionar un sistema de microcrèdits, juntament amb la collita de l’arròs. Aquest aliment és símbol d’unitat i prosperitat en aquesta zona de la Baixa Casamance, on l’individualisme té poca cabuda.

Per a sobreviure, es necessiten les unes a les altres, i juntes procuren un equilibri entre la vida tradicional i la independència econòmica. Kalabukú [‘les dones’, en diola] sembren la llavor d’un canvi que ja s’està gestant. Documental.

L’Aurora: el començament del camí. Dir. ElÍas Saez (64′, Argentina, 2024)

En les vastes planes de l’Argentina, on el model agrícola dominant avança arrasant diversitat i somnis, una família ofereix una alternativa. Un retrat íntim de la primera transició agroecològica de gran escala al país, una fita que va plantar una de les llavors d’un moviment que avui floreix al llarg del territori.

L’enfocament de la pel·lícula combina dues perspectives: d’una banda, explora la dimensió familiar i emocional i per l’altra la dimensió soci productiva. Busca conscienciar al públic sobre la rellevància d’una agricultura que regenera el sòl en comptes de destruir-lo i que produeix sosteniblement, en el context de les economies d’escala que determinen les dinàmiques econòmiques de la regió. Documental.

Sembradores de vida. Dir. Álvaro y Diego Sarmiento (74′, Perú, 2019)

Sembradores de vida acompanya a cinc dones dels Andes peruans en la seva lluita diària per mantenir una forma tradicional i orgànica de treballar la terra, observant els efectes del canvi climàtic i les seves afectacions en els calendaris agrícoles i en la gestió dels cultius.

En un context actual d’industrialització de l’agricultura, l’ús de pesticides químics i llavors genèticament modificades, són les dones els qui, connectades a la terra en sororitat, assumeixen el paper de protectores. Documental.

Veus transhumants. Dir. Paula Escribano (59′, Catalunya, 2025)

Veus transhumants és un documental etnogràfic de difusió que busca comprendre i posar en valor la transhumància a peu a Catalunya avui dia. Des d’una mirada antropològica i plural, explora diverses realitats del pasturatge extensiu i semi-extensiu.

El recorregut passa per Arens, a la frontera amb l’Aragó, on es tracta la transformació familiar, la burocràcia entre administracions i el treball migrant. A Llesui, al Pirineu, s’hi aborda la gestió dels comunals i el relleu generacional. Finalment, segueix la ruta de set dies a peu des de la Garrotxa fins a la Molina, impulsada per Prem Puig, Eva Grau i la Ecoxarxa de Mieres, mostrant els reptes i suports actuals que travessen els pastors i les seves 1500 ovelles. Documental.

La contraetiqueta. Dir. Clara Isamat (60′, Catalunya, 2023)

El naixement del Gremi de Vinyataires Lliures arran de les denúncies durant el confinament a dos cellers, Dasca Vives i Ficaria Vins, és el fil conductor de La contraetiqueta, el que es veu i el que es beu, que, juntament amb entrevistes a personatges rellevants del món del vi, reflexiona sobre el panorama vitivinícola actual i les seves diferents realitats. Documental.

D’igual a igual. Dir. Christophe Cordier, Corinne Mélis (52′, França, 2011)

Són migrants o fills de migrants, i sindicalistes. Han optat per buscar alternatives laborals en el món rural, davant la duresa de les condicions de treball i la precarietat dels assalariats a les ciutats. Més enllà dels conflictes laborals, ens expliquen un procés d’emancipació individual i col·lectiva, amb l’esperança de ser tractats, finalment, «d’igual a iguals» en un context en què els seus coneixements d’origen aporten valor. Documental.

A les nostres mans. Germinant el canvi. Dir. Joanne Barker i Sylvie Planel (69′, Regne Unit, 2018)

L’alimentació i l’agricultura estan en crisi. En poc més d’una dècada s’han perdut 33.000 granges al Regne Unit, i la mala dieta causa més problemes de salut que fumar. S’està trencant el vincle entre persones, aliments i terra. Però hi ha alternativa!

Un moviment creixent d’agricultors crea granges vives, sòls fèrtils, mercats pròspers i un sistema alimentari més just. Aquesta pel·lícula, eina de codi obert, desacredita el mite del sistema industrial i serveix de recurs per a agricultors i activistes que construeixen un món millor. Documental.

Cultivant abundància. Dir. Asa Sonjasdotter (64′, Suècia, 2022)

Cultivating Abundance explora els orígens de la uniformització agrícola i les nocions de “puresa genètica” sorgides a Suècia a finals del segle XIX, que encara avui influeixen en les lleis de llavors.

La pel·lícula segueix l’activitat del millorador Hans Larsson i l’associació Allkorn per rescatar varietats camperoles, emmagatzemar-les en bancs de llavors compartits i multiplicar-les de forma col·laborativa. Recuperen així, cooperativament, un patrimoni agrari amenaçat.

El documental mostra com aquests cultius conserven memòries col·lectives i obren camins cap a una agricultura més diversa i regenerativa.

Cabrero. Dir. Marta Ruiz i Alejandra Sánchez Polo (12′, Espanya, 2023)

Aquest documental acompanya a Miguel, últim pastor de cabres a las Arribes del Duero, a Salamanca, en un dels seus últims dies de treball. Travessant aquest paisatge abrupte, Miguel parla d’una professió, d’un estil de vida i d’una relació històrica amb les cabres i el territori que s’ha vist obligat a abandonar. Aquest curtmetratge posa en evidència la crisi ecosocial i el sistema agroalimentari actual. La desaparició del darrer cabrer de les Arribes treu a la llum la tragèdia que viu el camp a l’Estat espanyol a causa de l’abandó institucional i la despoblació històrica; de l’impacte de mesures econòmiques i sanitàries que afavoreixen la gran indústria alimentària i delmen les petites explotacions; pèrdua d’oficis tradicionals i els coneixements associats a la producció sostenible d’aliments. Documental.

Papallones negres. Dir. David Baute (80′, Espanya i Panamà, 2024)

El canvi climàtic impacta en les vides de Lobuin, Vanesa i Soma, tres dones de punts molt distints del planeta, però amb alguna cosa en comú: les tres ho perden tot per l’efecte de l’escalfament global i es veuen forçades a migrar per a sobreviure.

Papallones negres narra les seves històries, la seva lluita per no desaparèixer malgrat que el seu lloc d’origen ja no existeixi. Vides que, com les de milers de persones que sofreixen en les seves carns les conseqüències de l’escalfament global, mereixen ser comptades. Documental d’animació per a adults (+16).

Sembrar aigua, sèquies de careo. Dir. Eterio Ortega Santillana (13′, Espanya, 2022)

Les séquies de careo són unes construccions típiques de l’Alpujarra Granadina. La seva finalitat és guiar l’aigua del desglaç de les muntanyes de Sierra Nevada i infiltrar-la en el terreny per a alimentar els aqüífers de cara a l’estiatge d’estiu. Una pràctica que es remunta possiblement a més de 1000 anys d’antiguitat i que ha generat tota una cultura en el maneig de l’aigua. Científics de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya i de la Universitat de Granada han realitzat un estudi científic del seu funcionament i la seva viabilitat futura en el context del canvi climàtic actual, així com un estudi històric i antropològic d’aquesta pràctica. En aquest documental, recorrem dues séquies de careo i aprenem sobre el seu important paper a la regió. Documental.

La vena verda. Dir. Sara de Sousa Correia (93′, Oest d’Àfrica i Suissa, 2024)

Nigèria ens mostra fins a quin punt el vaixell del progrés pot enfonsar-se, però a la vora del Níger, a Mali, ens arriba una primera resposta d’un exfutbolista que va intercanviar camps de futbol per altres camps.

Els agricultors enverinats per plaguicides són una constant a Burkina Faso, cosa que desencadena la cerca d’alternatives per part de científics i agricultors i de comunitats espirituals com els Rastafari. «Aquest és el moment del Renaixement africà» argumenta el fundador de Songhai, un centre de formació agroecològica reconegut a tot el món. Un corrent de consciència, idees i iniciatives flueix i creix a través d’Àfrica Occidental com una vena verda poderosa que fertilitza la terra. Documental.

Pagés-Forner. Dir. Dan Ortínez Martí i Adrià Solé (20′, Catalunya, 2025)

Pagès-forner difon l’ofici i concepte dels «paysans-boulangers», és a dir, dels pagesos que cultiven i transformen el cereal fins a obtenir pans de qualitat i d’elevat valor afegit, com una estratègia més pel sosteniment i ressorgiment d’una petita pagesia sobirana, resilient i regenerativa.

Junt amb tècniques regeneratives com els «cereals de pastura» o tècniques de transformació com el forn solar, observem la utopia agroecològica caminant per l’Anoia. Documental.

Paisatges Visuals i Sonors del Pirineu. Dir. Dídac Santos Fita, Irina Casado i Aijón, Virginia Fons Renaudon, Jordi Castellví i Girbau (Catalunya, 2025)

El projecte “Paisatges visuals i sonors del Pirineu. Memòries i identitats construïdes a partir de la relació amb l’entorn natural” ha documentat, enregistrat i analitzat tot un conjunt d’imatges, sons i narratives, en format fotogràfic i audiovisual, sobre el vincle i la pertinença de persones que habiten a la Vall de Barravés i a la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i a les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà), amb el seu paisatge i territori.

L’odissea d’una abella. Dir. David Perpiñán (12′, Catalunya, 2022)

Les abelles salvatges són els principals pol·linitzadors de plantes i arbres, juntament també amb l’abella domèstica, les papallones, les arnes, els borinots i altres insectes. Aproximadament quatre de cada cinc flors salvatges i conreus necessiten un pol·linitzador animal; de fet, la contribució dels pol·linitzadors a l’agricultura de la Unió Europea s’estima que té un valor de 15 bilions d’euros.

Aquest projecte vol realitzar un curtmetratge documental sobre la vida de l’abella minera Anthophora romandii. Aquest documental seguirà una colònia d’aquesta espècie durant una primavera i mostrarà comportaments i interaccions amb altres animals que faran que l’espectador no pugui desenganxar-se de la pantalla.