Chenopodium album – Blet blanc

Podríem rebatejar aquesta espècie com a espinacs silvestres, o encara millor, com a quinoa catalana. I és que a banda de créixer sola a tots els horts, les seves fulles són tan bones com els espinacs, i les seves llavors són equivalents a la quinoa! 

Creix en zones agrícoles (horts i camps de conreu) riques en nutrients.
És una espècie anual de la família de les Quenopodiàcies, però té una arrel robusta i pot arribar als 2 m d’alçada. La tija i les fulles són de color glauc, però les fulles més joves poden semblar blanquinoses a causa d’una capa de pruïna (pols blanca) que les recobreix i que recorda a la cendra (d’aquí el nom en castellà de “cenizo”). Les fulles tenen mida i forma variables, generalment triangular, amb el marge enter i amb petits entrants.

Comença a germinar entre abril i maig, i no és fins al pic de l’estiu que inicia la floració. Les flors, i les inflorescències, són verdes i molt poc atractives (la pol·linització és anemòfila -pel vent- i per això és coneguda per ser al·lèrgena). Tenen una textura entre granulosa i farinosa, i contenen gran quantitat de petites llavors de color negre – gris mat.

A la fi de l’estiu, adquireix tonalitats vermelloses, essent aquest un dels trets diferencials amb el blet negre (Amaranthus retroflexus).

Es sembra a la darreria de la primavera i cal emprar una fertilització orgànica (compost o fem), d’alliberació de nutrients més lenta. Veureu que si deixeu fructificar alguns individus, a la primavera següent només caldrà que llaureu el sòl.

Les fulles recomanem de consumir-les cuites, i és aconsellable escaldar-les per reduir els oxalats. Les podeu cuinar igual que les d’espinac o bleda. I són una font de fibra dietètica amb un elevat contingut de K, Ca, Mg i Fe, i vitamina C.

Les llavors, cuites, també són comestibles i molt bones, i poden ésser una clara alternativa local a la quinoa. Són riques en proteïnes, lípids, carbohidrats i minerals (K, Ca, Mg, Fe, P…), i sí que presenten antinutrients (saponines) però molt menys que les de la quinoa. 

L’heu tastat mai?