Calendula officinalis – Calèndula, boixac

Sovint és present als nostres jardins, però també en cremes hidratants, plats i infusions!

Es tracta d’una espècie tradicionalment cultivada com a ornamental, però que, amb freqüència, s’ha naturalitzat en zones properes a pobles i ciutats, des del nivell del mar fins als 1.400 m.

Presenta fulles alternes, pubescents i una mica enganxoses al tacte, com resinoses. Les flors són de color groc o ataronjat i s’agrupen en capítols, ja que pertany a la família de les compostes o Asteràcies. Les flors exteriors del capítol són ligulades, mentre que les de la part central són tubuloses.

S’assembla a la calèndula silvestre, Calendula arvensis, també comestible. Però tant fulles com capítols i la planta en general són més petites que Calendula officinalis.

Els individus viuen entre un i diversos anys, i si volem que durant l‘estiu segueixi florint caldrà regar-la, almenys en ambients secs. Podem sembrar-la directament, o bé fer-ne planter i després trasplantar-la. Quan la llavor cau, germina amb molta facilitat, i per tant la població s’anirà mantenint i escampant, sempre i quan el lloc li agradi.

Ha estat molt utilitzada com a planta ornamental en jardins, però també com a planta medicinal, tal i com indica la paraula “officinalis”. Sobretot s’utilitza en cremes hidratants per pells seques, irritables, o per a cremades solars, sempre en casos on no hi hagi ferida o butllofa.

Nutricionalment parlant, les flors de boixac tenen un contingut molt elevat en carotenoides. Són una bona font d’antioxidants, sobretot si es consumeixen crues, ja que contenen α-tocoferol, que, a part de ser antioxidant, actua com a Vitamina E. També presenten un contingut considerable de K, Mg, Na, Ca i Fe.

Se’n poden menjar tant les flors com les fulles, però l’heu utilitzat mai en els vostres plats? Dijous us explicarem una de les nostres receptes!