Blog

18 de August, 2020

La sajolida no només és l’herba de les olives, té múltiples aplicacions a la cuina. Revaloritzem-la!

Creix sobre sòls calcaris, que són els més habituals en el conjunt del país. Es troba des de pràcticament el nivell del mar fins els 1800 m d'altitud, en pastures seques, brolles, timonedes, i sòls prims o pedregosos, ambients sempre de caràcter mediterrani on pot ser molt abundant.

És una planta perenne de poca alçada (un camèfit concretament), molt aromàtica, amb fulles verdes coriàcies (dures) i en forma de “v” i de disposició oposada. Floreix a l’estiu i la tardor, amb flors blanques o violàcies amb una estructura típica de les Lamiàcies o Labiades.

Entre febrer i març, podem agafar-ne brots tendres i fer-ne esqueixos, que en general arrelen amb molta facilitat si els mantenim ben regats i amb una temperatura relativament elevada.

Les seves fulles són comestibles, i es poden utilitzar tan fresques com seques. Com tots i totes sabeu, és una de les protagonistes de les conserves d'olives però també és força coneguda per combinar amb carns, amanides, llegums, ous, bolets i embotits, tot i que el seu potencial gastronòmic va molt més enllà! També s’afegeix a la ratafia i s’utilitza per fer oli i vinagre aromatitzat, i juntament amb altres plantes seques en podem fer condiments substituts de la sal.

Conté olis essencials amb provada acció antimicrobiana i antifúngica i amb propietats antioxidants, que es localitzen principalment a les fulles. L’element majoritari de l’oli essencial de la sajolida és el carvacrol que, a part de la capacitat antimicrobiana, aporta el gust picant a la planta. Gràcies a aquesta activitat antimicrobiana, ha estat tradicionalment utilitzada com a conservant i per purificar aigua. Presenta concentracions elevades de Ca i Mg i concentracions moderades de K i Na.

Com l’utilitzeu vosaltres?

Comentaris

Aquesta publicació no ha rebut comentaris. Sigues el primer en comentar.

Publicar un comentari