Blog

25 de August, 2020

Rubus ulmifolius - Esbarzer, abarta, romeguera

Ben coneguda per totes i tots, odiada i temuda per les seves punxes, és ben apreciada en aquesta època de l’any.

Esbarzer

Creix en bardisses a tot l’àmbit mediterrani. Es tracta d’una espècie de la família de les Rosàcies que creix preferentment en sòls rics i amb una bona disponibilitat hídrica, resultant en un gran creixement i capacitat competitiva.

Fruits de l'esbarzer (móres)
Flor de l'esbarzer

Té les fulles verdes a l’anvers i grises al revers, compostes (cada una està formada per 5 folíols); les seves tiges són rectangulars i tenen agullons (les odiades punxes!). Floreix a la primavera amb flors de cinc pètals roses.

Els seus fruits, les móres, de juliol a setembre són comestibles (cal agafar només les negres madures)! però sabíeu que els seus brots tendres també? Entre març i maig, recorden als espàrrecs verds, i pel seu contingut en tanins s’havien utilitzat força per usos medicinals, per exemple contra les llagues bucals.
Cal diferenciar-la del roldor (Coriaria myrtifolia), un arbust que fa uns fruits semblants a les móres els quals són tòxics.

Brots de l'esbarzer

Els fruits són una font important de fibra dietètica (>6g/100g), un contingut elevat de Mn i vitamina E, i un contingut moderat de Cu i vitamina C. Tenen un elevat contingut en antocians (flavonoides) i àcids fenòlics, que confereixen al fruit capacitat antioxidant. Alguns estudis també apunten a certa capacitat antibacterial. Els brots d’esbarzer presenten quantitats encara majors de compostos fenòlics, però no es disposa de més dades fiables sobre la seva composició nutricional.

Fixeu-vos en els marges dels camins que segurament us ompliran el cistell!

Comentaris

Aquesta publicació no ha rebut comentaris. Sigues el primer en comentar.

Publicar un comentari