Blog

28 de July, 2020

Rosmarinus officinalis o Salvia rosmarinus - Romaní o romer

Tot l’any ens acompanya i és ben conegut per tothom i en productes quotidians - sabó de romaní, saquets d’olor, condiments, infusions…, però què més en sabem del romaní?

Molt abundant pràcticament arreu del país, llevat del Pirineu i alguns indrets del nord-est. És una de les espècies dominants en brolles i màquies (comunitats arbustives típicament mediterrànies) i també al sotabosc de pinedes de pi blanc poc denses, mentre que rareja per sobre els 1400 m i en ambients humits.

És una planta llenyosa i aromàtica de la família de les Labiades. Presenta fulles amb el marge revolut (recargolat cap al revers), de color verd a l’anvers (sobre) i blanquinoses al revers (sota). Floreix al llarg de l’hivern i la primavera amb flors bilaviades (de dos llavis) típiques de la família, i de color blau clar.

En podem fer planter si sembrem les llavors però també podem multiplicar-lo mitjançant esqueixos.

Podem consumir-ne tant les fulles com les flors, crues, cuites, o seques, si bé sempre emprat en petites quantitats (per donar gust), ja que el romaní (per exemple en infusió) pot ser hipotensor (baixa la pressió arterial).

La majoria dels estudis s’han centrat en analitzar el contingut i composició dels olis essencial presents a les fulles. Dels seus components més rellevants, cal destacar-ne l’eucaliptol (cineol), ja que té acció antimicrobiana i propietats antioxidants. Alhora, les fulles de romaní són molt riques en K, i conté també quantitats considerables de Ca i Mg.

I ara una curiositat, sabíeu que les varietats de jardineria tenen un contingut en olis essencials (en general) clarament inferior al dels individus silvestres? Això és així perquè han estat seleccionades amb finalitats ornamentals, en detriment de la seva concentració de principis actius.

Vosaltres quina utilitat li doneu?

Comentaris

Aquesta publicació no ha rebut comentaris. Sigues el primer en comentar.

Publicar un comentari