Blog

31 de March, 2020

Sabeu que el terme “nasturtium” significa nas tort i que prové de l’olor picant de la planta que causava irritació al nas? Però no patiu, que el créixem pica molt menys que d’altres espècies.

Creix en rierols, fonts, sèquies i rius d’aigua no estancada i neta, on la velocitat de l’aigua és prou baixa. De fet, “aquaticum” fa referència al creixement en llocs amb aigua.

Pertany a la família de les brassicàcies o crucíferes, com la col i la mostassa, així que algunes de les seves característiques ja us sonen. Té les fulles compostes (el limbe de la fulla està dividit en diferents folíols), fa unes petites flors blanques que s’agrupen a l’extrem de la inflorescència, i els fruits són en forma de síliqua.

Moltes vegades creix conjuntament amb l’api cavallard (Apium nodiflorum), també comestible i del qual en parlarem un altre dia. Es poden diferenciar fàcilment perquè l’api cavallard, recorda a l’api cultivat, però de gust més suau i les seves fulles mai tenen gust picant. Alhora, les flors formen una umbel·la (com un paraigües), ja que és de la família de les umbel·líferes.

Es pot cultivar en cursos d’aigua no estancats però sense gaire corrent. Hem de deixar fructificar una part dels individus i procurar que la corrent no s’endugui les llavors (es poden protegir amb restes vegetals). Cal recollir-lo sempre de llocs d’aigua neta, i si cal transportar-lo s’ha de mantenir amb una mica d’aigua per tal que no es malmeti, ja que es panseix molt ràpidament.

Les fulles i les tiges són comestibles, tant crues en amanides, com cuites en sopes o cremes. A més, les seves llavors s’utilitzen per fer una mena de mostassa, tot i que recollir-les no és senzill.
Presenta un alt contingut aquós i d’àcids grassos poliinsaturats (majoritàriament àcids Omega 3).

N’havíeu vist mai? Com els acostumeu a cuinar?

Comentaris

Aquesta publicació no ha rebut comentaris. Sigues el primer en comentar.

Publicar un comentari