La dent de lleó (Nom científic: Taraxacum officinale) pot donar lloc a plats plens de contrasts que seran delícies per a tothom qui els tasti.
Per a aconseguir-ho, cal tenir en compte que, com més tendres siguin les fulles menys amargues seran, que podem utilitzar-les tant crues com cuites, essent conscients que amb la cocció l’amargor es redueix molt considerablement, que es tracta d’una amargor poc persistent, la qual no predomina en la totalitat del plat quan s’hi incorporen contrastos gustatius, i que es neutralitza quan es combina amb formatges.

La seva amargor, que d’entrada podria interpretar-se com un factor limitant, és precisament allò que li atorga singularitat i personalitat.

Ingredients:

• manat de fulles de dent de lleó
• 100 g de formatge ratllat
• 3 grans d'all
• 150 g de farina
• un raig d'aigua
• sal
• pebre

Procediment: Per a preparar aquest plat típic de Mèxic, primer de tot, saltegem les fulles de dent de lleó, tallades en trossos i els alls –picats–, en una paella. Per a fer les “tortitas”, barregem la farina de blat –o, si en tenim, de blat de moro– amb aigua i sal, de manera que sigui una massa homogènia i modelable, però no pas enganxosa. L’estirem amb el corró fins a obtenir una “tortita” fina, més o menys rodona, que posarem en una paella sense oli ni res a coure. Tan sols cal deixar-la un minut a cada banda i estarà llesta per omplir-la amb el saltejat de dent de lleó i el formatge ratllat. Un cop plena, simplement cal que la torrem una mica més amb la màquina de fer biquinis o a la planxa per tal que es desfaci el formatge i la “quesadilla” sigui ben cruixent. I si volem sentir-nos com a Mèxic, podem acompanyar-la amb un toc de la salsa picant que més ens agradi!