Prospeccions etnobotàniques
Només a Catalunya existeixen almenys 400 varietats tradicionals diferents de tomàquet. Com pot ser aleshores que, de forma habitual, només se’n comercialitzin al voltant d’una desena? Moltes d’aquestes varietats tradicionals, de tomàquet i de moltes altres espècies, tenen un caràcter local, essent pròpies d'una zona en concret, un poble, o fins i tot una masia.
Són varietats que han estat seleccionades al llarg de generacions gràcies a les agricultores i agricultors que cada any les han cultivat i n'han recollit la llavor. Per tant, estan molt ben adaptades al territori on creixen.
A més, ens aporten una infinita diversitat de colors, formes i gustos, i tenen un enorme potencial per ser incorporades a la nostra dieta de forma habitual, des de l’entrepà fins a la tapa més sofisticada del dinar de Festa Major.
Però moltes d’aquestes varietats estan en risc de desaparèixer i per això és tant i tant important la prospecció etnobotànica, per tal de recuperar-les juntament amb la informació associada sobre com es cultiven i com es consumeixen.
Un clar exemple, és el del tomàquet de Copons (Anoia), una varietat característica del municipi de Copons, on els hortolans sempre l'han cultivat. Gràcies a la recerca etnobotànica que s’ha realitzat en aquest municipi, sabem que es tracta d’una varietat que ha estat seleccionada pel seu intens gust dolç i no pas per la seva forma. Això ha permès la coexistència de tres morfotipus diferents de tomàquet de Copons. Tots tres tradicionals i boníssims!
I vosaltres, quina varietat tradicional coneixeu?
Comentaris
Aquesta publicació no ha rebut comentaris. Sigues el primer en comentar.