Heu sentit mai les expressions “Ens van servir una col tendra com una verdolaga” o “S’escampa com una verdolaga”?

Aquests dies comença a germinar i és una espècie omnipresent als horts durant l’estiu. Però no l’arranqueu del tot, deixeu-ne alguns individus perquè la verdolaga és tant o més bona que les hortalisses que heu plantat. I si no us ho creieu, simplement proveu-la.

Creix principalment als horts, però també a les torretes, entre les rajoles dels carrers o en altres zones riques en nutrients. La gran quantitat de llavors que produeix (petites i negres) fa que any rere any aparegui als horts de forma massiva, sobretot en indrets llaurats i lliures de vegetació.

És una espècie anual i creix sempre arran de terra, i per tant es pot combinar el cultiu d’hortalisses d’estiu com tomàquets, pebrots, mongetes o albergínies amb una coberta verda formada per verdolaga ja que per alçada no competiran.

Tant les fulles (entre ovalades i espatulades) com les tiges (entre verdoses i vermelles) són carnoses. És una espècie totalment glabra, sense cap mena de pilositat. I molt important, mai treu llet quan la collim, tret que permet diferenciar-la d’algunes eufòrbies reptants (com Euphorbia prostrata) les quals són molt més petites i no carnoses, i tòxiques.

Tampoc s’ha de confondre amb l’espècie Portulaca umbraticola, comercialitzada com a ornamental i que també és comestible.

Podeu recollir-la de juny a octubre, i tan les tiges com les fulles són comestibles crues i també cuites, i delicioses. De fet, en alguns indrets de Catalunya es troba encara als mercats, igual que en molts altres llocs del món (Orient Mitjà, Mèxic, Sud Amèrica, Magrib...) ja que és una espècie cosmopolita.

Destaca pel seu contingut elevat de Mg, Fe, Cu, Mn i vitamina C, i moderat de K, Ca, i B-carotè (provitamina A). Presenta també oxalats que es redueixen amb la cocció. 

La coneixíeu? On us creix?