Aquesta planta us sorprendrà, és força abundant i presenta diverses utilitats i gustos! Per començar, podeu jugar a disparar-ne les espigues tendres com si fossin fletxes!

El plantatge creix en zones ruderals trepitjades o segades recurrentment, prats secs i conreus recentment abandonats.

Les seves fulles creixen en roseta basal, i per tant si es deixa que les espècies del voltant es facin molt altes quedaria ofegada. Per això li va bé ser segada o trepitjada, perquè rebrota des de la roseta basal mentre que les altres espècies més altes en surten força més perjudicades.

Té unes fulles allargades, en forma d’espasa o llança (d’aquí el nom de “lanceolata”),  i tenen els nervis molt marcats, característica del la qual en deriva el nom popular “d’herba de cinc nervis”.

Durant la primavera i la tardor, de la roseta basal en surten les espigues, que tenen una forma inicialment cònica que després esdevé més allargada. Una curiositat és que les espigues, quan són tendres, i les flors no s’han obert encara, tenen gust de bolet. De fet, tradicionalment s’havien fet servir per afegir als guisats en èpoques en que no hi havia bolets. Tasteu-les, ja veureu com el gust és realment similar! 

Les fulles també són comestibles, tant crues com cuites, tot i que són molt amargues i convé utilitzar-les combinades amb altres ingredients. Si les coeu, el gust es torna més suau. Com a curiositat, de les fulles se’n pot obtenir una fibra adequada per fer teixits, que s’acompanya del mucílag de les llavors macerades. També s’obtenen tints de color marró de tota la planta, i les fulles han estat tradicionalment utilitzades com a medicinals per als refredats i les llagues bucals. Per últim, les llavors es poden incorporar al pa i en altres productes de reposteria. 

A nivell nutricional, presenta un elevat contingut de Mn i vitamina C, i un contingut moderat de K, Ca, Mg, Fe i Cu.

Vosaltres com feu servir el plantatge? Vinga va, agafem idees per quan sortim del confinament!