Durant la primavera és habitual veure descampats coberts de color blanc, i quan ens hi acostem, veurem que es tracta d’una planta de no més de mig metre d’alçada, amb unes floretes blanques, que abans d’obrir-se recorden a un petit bròcoli. És el bàbol, que de tant omnipresent en ocasions passa desapercebut. Per posar-lo en valor, es podria rebatejar com a “pebre català”.

Creix en zones ruderals, conreus abandonats i marges, i tot i que només és evident durant la primavera (floreix entre abril i maig), té un potent sistema radicular i un creixement horitzontal basat en estolons, que li permeten ocupar de forma molt eficient l’espai, i encara que només el veguem a la primavera les seves rels hi són tot l'any. Segurament per això són tant habituals els marges encatifats de bàbol.

La disposició de les fulles és esparsa, surten d’una en una, i estan cobertes per uns petits però densos pèls que li atorguen una textura pubescent. Les fulles són entre ovalades i allargades (ovato-oblongues). Les llavors es troben dins d'un petit fruit sec que és quasi més ample que llarg, força arrodonit, i que s'anomena silícula.

Si volem plantar bàbol, com que és perenne, veurem que cada primavera anirà rebrotant. Això sí, al ser una espècie de poca alçada caldrà realitzar una sega anual (a l’inici de l’estiu i/o al desembre) per evitar que espècies més competitives en alçada li facin la guitza. Si deixem fructificar una part dels individus, veurem com la població s’expandirà gràcies a noves germinacions que tindran lloc al llarg de la tardor o primavera.

Són comestibles les flors, les fulles i les llavors.
Les fulles i les llavors són una font molt important d’àcids grassos poliinsaturats del grup Omega-3 (especialment àcid alfa-linolènic). Alhora, les fulles són riques en fibra dietètica, vitamina C, K i Mg. No es disposa de dades fiables de la composició nutricional de les flors. Però tota la planta conté glucosinolats, presents en moltes crucíferes i responsables del gust picant.