El passat 8 de juny vam ser al Mercat de les Espècies d'Argençola. L'edició d'enguany es va fer sobre la menta, i avui us deixem un post on us expliquem tots els seus secrets!

Totes les mentes pertanyen a la família de les labiades, i com totes les espècies herbàcies de la família, tenen un conjunt de caràcters que les permet identificar fàcilment: 

• Tija de secció quadrangular (si la tallem té forma de quadrat).
• Fulles oposades i decusades. És a dir, surten de dues en dues, i a més, les dues fulles amb les immediatament superiors estan girades 180º, com si formessin una creu. Així eviten fer-se ombra i aprofiten al màxim la llum
• Les flors són molt petites, de color entre blanc i rosat, i es disposen en verticil·lastres (com pisos), que en ocasions apareixen tant junts que donen lloc a una mena de falses espigues. 

• La característica olor de la menta es deu, entre d’altres compostos, al mentol. El mentol és un compost orgànic de tipus terpènic, que té un important efecte refrescant sobre les mucoses. També té capacitat antisèptica i calmant (anestèsic suau). 
• Totes les espècies de menta tenen un creixement rizomatós. És a dir, fan unes tiges subterrànies que creixen paral·leles a la superfície del sòl (que són els rizomes), i de les quals van sortint els brots. Aquesta forma de creixement fa que la menta s’estengui amb facilitat si les condicions li són favorables, i també és el que explica com la menta desapareix durant l’hivern per tal de rebrotar amb força a la primavera.
• La multiplicació, cultiu de la menta no es fa pas mitjançant llavor, sinó que se’n planta esqueixos o trossos de rizoma, que arrelen amb molta facilitat. 
• Totes les espècies de menta presents a Catalunya, en major o menor mesura, creixen en ambients humits. Algunes amb indrets ombrívols i uns sòls amb una elevada humitat en tenen prou, mentre que en d'altres casos creixen ben bé a tocar de cursos fluvials.
• Alhora, el gènere Mentha és molt propens a les hibridacions entre espècies, ja siguin generades de forma espontània, o bé, afavorides per l’acció humana amb l’objectiu de desenvolupar varietats de menta amb major concentració de mentol o simplement amb un perfil sensorial (aroma) particular. 

Hi ha moltes espècies diferents de menta:

(Tots els mapes de distribució han estat obtinguts a partir del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya http://biodiver.bio.ub.es/biocat/index.jsp)

• Mentha cervina (molt poc abundant, creix sobretot en zones silíciques de la zona del Cap de Creus i les Alberes).

• Mentha suaveolens (de les més abundants en zones mediterrànies) 

• Mentha longifolia (molt similar a l’espècie anterior però menys mediterrània i més continental i pirinenca).  

• Mentha pulegium (sobretot present en zones litorals i prelitorals. Creix força plana a terra, i no presenta cap tipus de pilositat)

• Mentha aquatica (típica d’herbassars de sòls inundats, escampada arreu del litoral, prelitoral i Catalunya interior però poc abundant).

• Mentha arvensis (similar a l’espècie anterior però més petita i molt més escassa. Apareix només en alguns indrets pirinencs i del NE del país sobre sòls preferentment silícics).

En els propers posts us penjarem les diferents receptes que vam deixar tastar al Mercat de les Espècies d'Argençola, un petit viatge gastronòmic pel món a través d'una planta oblidada: la menta.