Heu vist petites flors de color lila, labiades, que aquests dies pinten marges, prats i també jardins? Són diferents espècies del gènere Salvia, i avui mirarem de donar-vos algunes pistes per poder reconèixer-les amb facilitat.

És un gènere molt extens, però ens centrarem en cinc sàlvies força comunes. Totes elles tenen en comú la flor lila bilabiada, amb un llavi superior format per dos lòbuls i un llavi inferior per tres. Els estams són dos i surten del mig de la corol·la (conjunt de pètals). I si ens fixem en el fruit, veurem quatre boletes, com ous, als fons del calze. Les fulles són oposades (en les espècies llenyoses costa més de veure), i tenen una superfície reticulada, de tacte rugós, vellutat. Finalment, i tot i els matisos, totes fan olor!

Són comestibles i han estat utilitzades per múltiples usos per les seves propietats medicinals.

Diferenciem dues espècies de camèfits, llenyoses i molt ramificades. Amb les fulles d’un gris verd i els marges enters.

• Salvia officinalis: sàlvia bona. A l’estiu perd molt la fulla. És una espècie cultivada.

• Salvia lavandulifolia: sàlvia, sàlvia espanyola. Viu en brolles seques de la Catalunya interior però pot créixer molt bé cultivada. És molt semblant a S. officinalis però molt més petita.

I tres espècies d’hemicriptòfits. Herbàcies amb una roseta basal i la part aèria de la tija que es renova cada any (de la qual s’observa millor la secció quadrangular). Tenen les fulles amb els marges més lobulats i de color més verdós. Les flors s’agrupen en verticils o nusos separats entre ells.

• Salvia verbenaca: tàrrec comú. Creix en prats, pastures, erms d’ambients mediterranis secs.

• Salvia pratensis: tarró o tàrrec de prat. Fulles de mida més gran. Viu en prats, herbassars i clarianes de boscos d’ambients humits.

• Salvia sclarea: sàlvia romana. Presenta les fulles i les flors molt grans, vellutades i grisoses. Molt aromàtica. Cultivada, pot esdevenir subespontània.

Quina és la teva sàlvia preferida? Com l’utilitzes?