Blog

19 de December, 2020

Heu menjat mai aglans? Primer de tot cal saber identificar les diverses espècies que produeixen aglans, així que us recomanem que estigueu atents i atentes!

Els glans són un dels fruits més abundants a la regió mediterrània, ja que són produïts per espècies del gènere Quercus, com alzines, garrics i roures. I són també un dels fruits de tardor - hivern més infravalorats!

Però els porcs senglars, esquirols, ratolins, i els ramats sí que els valoren, tal i com també havien fet tradicionalment les persones! Tots els aglans poden menjar-se, però alerta, comestible no sempre vol dir bo. És a dir, n’hi ha que són deliciosos fins i tot menjats crus, d’altres requereixen una sèrie de procediments per eliminar-ne els tanins, i alguns són certament difícils de convertir en quelcom bo.

A la imatge hi podeu identificar aglans de 4 espècies diferents: alzina (Quercus ilex subsp. ilex), carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia), garric (Quercus coccifera) i roure (Quercus humilis). Cal tenir en compte que a Catalunya encara hi tenim més espècies d’aquest gènere, com és el cas de l’alzina surera (Quercus suber).

Els aglans més dolços són els de la sub espècie d’alzina que es troba des de la Catalunya central cap a l’interior, també anomenada carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia), tot i que al litoral i prelitoral també hi trobem algunes alzines (Quercus ilex subsp. ilex) d’aglans dolços.

Però alerta, no totes les carrasques o alzines fan els aglans igual de bons. Tal i com passa amb els arbres fruiters, al llarg del segles la gent va anar seleccionant aquells arbres que feien els aglans més grans i més dolços, fins i tot s’empeltaven. Els aglans d’aquests arbres seleccionats durant generacions, són tant bons que es poden menjar fins i tot crus.

Ara bé, qualsevol aglà de carrasca o alzina serà bo només que el torreu com una castanya, ja que la torrefacció ajuda a eliminar-ne els tanins i per tant l'astringència i l’amargor. Un cop torrada en podeu fer farina, i amb la farina, tot el que pugueu imaginar!

Comentaris

Aquesta publicació no ha rebut comentaris. Sigues el primer en comentar.

Publicar un comentari