Podria semblar absurd el fet de reivindicar el paper de la dona al món rural, ja que si ens remuntem a no fa pas gaires dècades l’estructura social i econòmica de les explotacions agrícoles i ramaderes reservava un paper importantíssim a la dona.

En uns temps on pràcticament totes les tasques eren manuals el repartiment de la feina entre gèneres es realitzava principalment en funció de la força física requerida.

Així llaurar amb el forcat o segar cereals era reservat generalment als homes, mentre que la gestió de l’hort o la collita de llegums generalment s’assignava a les dones.Tanmateix, és a partir de la intensificació i mecanització de l’agricultura, i del trencament entre la unitat laboral i familiar (és a dir quan la dedicació laboral de la família ja no és només l’explotació agrícola i ramadera), que la dona va perdent pes en el món rural i passa a dedicar-se al sector serveis o a la indústria. Aquest procés va començar a desencadenar-se de forma massiva als anys 60 – 70 del segle XX i permet explicar en bona part el perquè a dia d’avui, tot i els grans esforços esmerçats en els darrers anys, les dones que es dediquen a l’agricultura, ramaderia, o altres activitats clarament lligades al món rural són encara una minoria.

Per això avui, aprofitant el Dia Internacional de la Dona Rural, volem reivindicar la importància que les noies i dones tinguin un paper cada cop més important en el sector, perquè són claus per dinamitzar-lo i transformar-lo, i perquè cal reivindicar una igualtat que mai s’hauria d’haver perdut.

Per acabar, una dada que convida a l’optimisme, al Col·lectiu Eixarcolant, el 70% de sòcies són dones, i el percentatge no sembla que hagi de decaure. Si tu també vols ser-ne part, fes-te’n sòcia!