Avui comparem dues plantes silvestres de la mateixa família, umbel·líferes o apiàcies, que podem trobar aquests dies però amb diferències molt i molt importants: una és comestible, i l'altra mortal!

Estigueu atentes a les imatges, i com a premissa base, mai dels mais consumiu una espècie que no estigueu absolutament segurs que heu identificat correctament! Us animem a diferenciar-les amb molt de compte, la identificació de plantes sovint requereix d’un ull especialista!

La pastanaga silvestre, pastanaga borda, carota, botxa o fonollassa (Daucus carota) és una planta comestible que creix en camps de cultiu i marges de camins. És, de fet, l'ancestre silvestre de la pastanaga cultivada.
Tota la planta té un tacte aspre ja que està coberta per pilositat. Floreix al final de la primavera - principis d'estiu. Les flors formen una umbel·la d'umbel·les blanca, molt densa, i pràcticament plana, que es tanca en el moment de la fructificació. Els fruits es troben coberts per pèls rígids.
Les fulles tendres, les flors i la rel poden incorporar-se en amanides i sopes, on aporten un gust evident de pastanaga. Us aconsellem tastar les inflorescències arrebossades o en tempura.

La cicuta, julivertassa o julivert de galàpet (Conium maculatum) és una planta tòxica (conté alcaloides mortals) per animals i humans que creix en zones més humides com són els marges dels torrents. És força coneguda al llarg de la història per enverinaments com és el cas de la mort de Sòcrates.
Sovint es confon amb la pastanaga silvestre o amb el julivert, per això cal recordar que: la tija normalment presenta taques vermelloses que la fan fàcil d’identificar. A diferència de la pastanaga silvestre, no presenta pilositat, la mida de la planta és molt major i desprèn una olor desagradable. Les inflorescències també són en forma d'umbel·la d'umbel·les, però no són tant espesses, i són més arrodonides, formant com una mena de semiesfera. Els fruits no estan recoberts de pèls rígids.

Havies sentit a parlar de la cicuta?