Tots coneixem l’enciam i l’escarola, però sabeu que hi ha altres espècies que també es poden fer servir en amanides? Avui us en presentem una més, la masteguera!

Creix en zones agrícoles, a les vores de camins, i en zones periurbanes, de tal forma que és en molts indrets tot i que en general passa bastant desapercebuda. 

Com en totes les espècies en que se’n consumeixen les fulles tendres, cal recollir-la abans de florir. Quan un enciam floreix diem que s’espiga, i les fulles es tornen dures, petites, i tenen un gust fort, perquè ja no li interessa invertir energia en el creixement de les fulles, sinó que dedica tota l’energia en florir i fer llavors. A la masteguera, li passa exactament el mateix.

Segurament la pregunta que us fareu és com podem identificar “quatre fulles” que creixen en forma de roseta basal (sortint totes d’un punt central). No és fàcil, perquè moltes espècies tenen aquesta forma de creixement, però les seves fulles, a part de tenir el marge irregularment dentat, es caracteritzen per no tenir cap mena de pilositat, ser molt primetes, créixer planes a terra, i tenir un gust dolç. 

Si teniu dubtes podeu esperar-vos a l’estiu quan la planta floreixi, ja que fa una tija de fins a 1 m d’alçada coberta de pèls rígids i punxents (se’n diu pilositat híspida). És una tija molt ramificada i pràcticament sense fulles que es cobreix de flors grogues. Fixeu-vos-hi bé, perquè és una espècie perenne, i per tant, si la identifiqueu florida sabreu també on trobar les seves fulles tendres la resta de l’any.

Les seves fulles tendres són molt bones crues, i es mengen principalment en amanides. Tenen una concentració elevada de carbohidrats, àcids grassos, K, Mn, i vitamina B9; continguts moderats de Ca, Mg, Fe, Cu, Zn, vitamina C, i són una font de fibra dietètica.

Aquests dies de confinament no podreu sortir a buscar-ne, però us proposem que poseu els termes “Chondrilla juncea” i “roseta basal” al cercador, per tal de familiaritzar-vos amb ells. Què us sembla, fàcil?