Blog

30 de June, 2020

Calendula officinalis - Calèndula, boixac

Sovint és present als nostres jardins, però també en cremes hidratants, plats i infusions!

Es tracta d’una espècie tradicionalment cultivada com a ornamental, però que, amb freqüència, s’ha naturalitzat en zones properes a pobles i ciutats, des del nivell del mar fins als 1.400 m.

Presenta fulles alternes, pubescents i una mica enganxoses al tacte, com resinoses. Les flors són de color groc o ataronjat i s’agrupen en capítols, ja que pertany a la família de les compostes o Asteràcies. Les flors exteriors del capítol són ligulades, mentre que les de la part central són tubuloses.

S’assembla a la calèndula silvestre, Calendula arvensis, també comestible. Però tant fulles com capítols i la planta en general són més petites que Calendula officinalis.

Els individus viuen entre un i diversos anys, i si volem que durant l‘estiu segueixi florint caldrà regar-la, almenys en ambients secs. Podem sembrar-la directament, o bé fer-ne planter i després trasplantar-la. Quan la llavor cau, germina amb molta facilitat, i per tant la població s’anirà mantenint i escampant, sempre i quan el lloc li agradi.

Ha estat molt utilitzada com a planta ornamental en jardins, però també com a planta medicinal, tal i com indica la paraula “officinalis”. Sobretot s’utilitza en cremes hidratants per pells seques, irritables, o per a cremades solars, sempre en casos on no hi hagi ferida o butllofa.

Nutricionalment parlant, les flors de boixac tenen un contingut molt elevat en carotenoides. Són una bona font d’antioxidants, sobretot si es consumeixen crues, ja que contenen α-tocoferol, que, a part de ser antioxidant, actua com a Vitamina E. També presenten un contingut considerable de K, Mg, Na, Ca i Fe.

Se’n poden menjar tant les flors com les fulles, però l’heu utilitzat mai en els vostres plats? Dijous us explicarem una de les nostres receptes!

Comentaris

Aquesta publicació no ha rebut comentaris. Sigues el primer en comentar.

Publicar un comentari