Blog

26 de May, 2020

Aphyllanthes monspeliensis - Jonça, llonça, pa de pastor

Molts la coneixereu per la bellesa de les seves flors, d’altres perquè us transportareu a la infantesa en recordar el gustet dolç del seu nèctar, i fins i tot, aquells que són o havien estat pastors poden dir que era el seu pa (o millor dit, el pa de les ovelles). 

Cal cercar-la sempre en ambients forestals però relativament oberts, és a dir, on arribi llum al sotabosc. És molt freqüent als prats i també àrees pedregoses d’una zona forestal, però no la busqueu en una pineda densa o en un alzinar tancat.

Cal tenir en compte que hi ha moltes zones forestals sense arbres. El comú denominador d’un ambient forestal és que no es llaura des de fa temps i que part de la vegetació que s’hi troba és llenyosa (arbustos o arbres). Però aquesta vegetació no sempre ocupa tot l’espai, i per tant, a les clarianes o marges hi apareixen altres tipus d’espècies. 

Es tracta d’una espècie perenne de la família de les Liliàcies o Asparagàcies. A primer cop d’ull, pot semblar una gramínia o un jonc ja que les seves fulles estan reduïdes en beines basals i té tiges fotosintetitzadores. Per tant, el que veieu són les tiges i del seu extrem en surten les flors blaves / liloses tant característiques de l’espècie, i tant bones! Floreix entre la primavera i principis d’estiu, doncs a les zones litorals la floració majoritàriament ja s’ha acabat, però en canvi al prepirineu està en el seu punt àlgid. 

Les seves flors sempre han estat emprades com una llaminadura pels infants, ja que tenen un gustet dolç gràcies al nèctar que acumulen a la base.

A les zones mediterrànies era una de les principals pastures d’estiu pels ramats d’ovelles, d’aquí ve el nom de pa de pastor. També es poden fer servir les seves tiges per trenar petites peces, i fins a mitjans del segle XX les seves rels eren emprades per fer raspalls de rentar la roba ja que eren molt dures.

A dia d’avui encara no es disposa de dades sobre la seva composició nutricional, tot i que la coloració blava és un indicador de la presència d’antocianines (capacitat antioxidant). 

Us animeu a provar-la?

Comentaris

Aquesta publicació no ha rebut comentaris. Sigues el primer en comentar.

Publicar un comentari