Blog

07 de July, 2020

Fa uns dies us vam presentar el blet blanc (Chenopodium album), rebatejat com a quinoa catalana, i avui us presentem una espècie de la mateixa família (les Amarantàcies), de fulles grans, allargades, amb els nervis blancs, i més tardana, però igual de bona!

El blet negre és una espècie nitròfila i per tant la trobarem principalment en zones agrícoles riques en nutrients, sobretot nitrogen. 

Es tracta d’una espècie anual però que pot assolir els 2 m d’alçada, de tija pubescent, fulles verdes, de fins a 10 cm de longitud, ovades o romboidals, i de disposició alterna. S’anomena blet negre perquè el verd de les fulles és més fosc que no pas el del blet blanc (Chenopodium album), tot i que paradoxalment els nervis de les fulles tenen una coloració tirant a platejada, especialment al revers, que destaca sobretot quan les fulles es couen. Per això també podem parlar del blet negre com a “blet mentider”.

Les flors s’agrupen en inflorescències terminals, que semblen una mena d’espiga, les quals contenen centenars de petites llavors negres, també comestibles. Per tant, si deixeu fructificar alguns individus, la gran quantitat de llavor produïda serà suficient per fer que l’any vinent torni a germinar de forma abundant. Tan sols caldrà que el sòl estigui llaurat o lliure de vegetació a principis d’estiu (necessita temperatures del sòl elevades per germinar) i no caldrà ni tant sols sembrar. 

Les fulles es consumeixen com a verdura, i es poden combinar fàcilment amb llegums o cereals, ja que recorden en certa manera als espinacs. Cal consumir-les sempre cuites, ja que presenten concentracions elevades de nitrats i oxalats, però inferiors a les dels espinacs. També són riques en K i Mg.

Us hi heu fixat mai? L’heu provat?

Comentaris

Aquesta publicació no ha rebut comentaris. Sigues el primer en comentar.

Publicar un comentari