L’espècie d’aquesta setmana té un gust molt familiar però us sorprendrà d’allò més! Combina les flors més belles amb un gust suau d’all. I sí, parlem de les flors, que és la part que es menja, i no pas el bulb. Us imagineu una flor preciosa que tingui gust d’all? Proveu-la en mil i un plats, és increïble. 

L’all rosa és una espècie perenne, concretament un geòfit, així que (com els alls cultivats) té un bulb gràcies al qual resisteix el període desfavorable (l’estiu). El bulb no és res més que una estructura de reserva que farà servir per rebrotar amb força a finals del següent hivern.

Creix en herbassars i ambients ruderals, per exemple marges de camins.
Presenta fulles linears verdes i una tija erecta que no supera els 50 cm. Floreix de Març a Juny i un cop ha florit és molt fàcil d’identificar: les flors surten agrupades totes del mateix punt, donant lloc a un tipus d’inflorescència anomenada umbel·la, que al principi està coberta per una “fulla membranosa” botànicament anomenada bràctea que protegeix les flors abans d’obrir-se. Parlant de les flors, veureu que només hi ha un tipus de peces florals. És a dir, no podreu diferenciar entre els sèpals que normalment formen el calze i els pètals que normalment formen la corol·la, sinó que a simple vista només veureu sis peces florals de color rosa preciós. Quan això passa aquestes peces s’anomenen tèpals, encara que a simple vista semblin pètals. I acompanyant aquests tèpals hi trobareu sis estams, amb el filament engruixit, blanc, i les anteres grogues. Amb variacions en la mida i el color de les peces florals, però aquesta és la flor típica de tots els alls, ja siguin silvestres o cultivats.  

Per a cultivar-la, cal que es planti en un indret de l’hort o en un marge on no s’hagi de llaurar. S’enterren els bulbs i els bulbils (petites protuberàncies que fa servir per multiplicar-se) entre 1 i 2 cm, en posició vertical i amb l’àpex mirant cap dalt. Per perpetuar-lo només cal passar la desbrossadora cap al mes de gener, abans que els alls tornin a brotar, per eliminar la competència de més alçada.
L’interessant és consumir-ne les flors, no el bulb, que és petit i dur, i així aconseguirem que l’espècie creixi any rere any.

La flor combina els aromes florals amb el gust suau d’all que li atorguen els compostos sulfúrics (com disulfur de dial·lil). També conté compostos polifenòlics i flavonoides, amb capacitat antioxidant i antibacteriana.

Podeu plantar-lo fins i tot en una torreta!

Us atreviu a provar-lo?