Bellmunt - Almenara - Eixarcolant

“Millorant els hàbitats i la biodiversitat mitjançant la diversificació dels cultius amb silvestres comestibles en extensiu i fruiters tradicionals de secà”

L’espai

El 83,1% de la superficie de l’ENP Bellmunt – Almenara està ocupat per conreus extensius de secà, fet que el converteix en un hàbitat idoni per múltiples aus, especialment estèpiques. En destaca un nucli reproductor de sisó (Tetrax tetrax), el torlit (Burhinus oedicnemus), l’esparver cendrós (Circus pygargus), el gaig blau (Coracias garrulus) o la calàndria (Melanocorypha calandra). També convé citar el ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii), el ratpenat gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), el trobat (Anthus campestris), la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), la cogullada comú (Galerida cristata) la fosca (Galerida thecklae) o l’abellarol (Merops apiaster).

Per veure el mapa complet

En conseqüència, el projecte plantejat es centra en la millora dels hàbitats d’aquestes espècies, per tal de contribuir a mantenir i millorar la seva distribució. Per aconseguir-ho cal implicar als pagesos, responsables de la gestió dels cultius herbacis extensius de secà i determinants en el manteniment de vegetació arbustiva i arbòria dels marges. Cal diversificar els cultius per aportar heterogeneïtat en l’estructura de l’hàbitat i incrementar el recurs tròfic, així com fomentar un maneig (sense herbicides ni plaguicides) que incideixi positivament en les espècies a conservar. En el cas dels marges cal revertir la seva degradació i empobriment florístic.

Actualment, els cultius extensius de secà majoritaris són l’ordi i el blat, gestionats de forma convencional i sense conreu de cobertura durant l’estiu. La productivitat i rendibilitat econòmica és molt baixa degut a les condicions climàtiques, edàfiques (un sòl poc profund i amb presència de guixos en determinats punts) i a la sobrepoblació de conills. Aquests darrers troben en els menguats marges que separen les finques un hàbitat ideal, ja que pot suportar la seva presència però està massa degradat com perquè hi habitin la major part dels seus depredadors potencials.

Els objectius del projecte

El gruix del projecte es centrarà en els conreus extensius herbacis de secà. En menor mesura també s’actuarà als marges, en aquest cas amb fruiters tradicionals de secà. Alhora, també serà clau la divulgació dels resultats i foment de la replicabilitat del projecte més enllà de l’ENP , i la creació d’un òrgan de gestió de l’espai participat per tots els agents implicats i la definició dels plans de gestió i ús públic.

S’implantaran nous cultius extensius amb espècies silvestres comestibles que ja creixen de forma espontània a la zona, les quals actualment són considerades males herbes, però que alhora poden tenir un important valor en el mercat (llavors destinades a l’alimentació humana) i per les quals ja existeixen experiències prèvies de cultiu i valortizació gastronòmica. Al seu torn, els marges es renaturalitzaran amb fruiters tradicionals de secà, molt adaptats a les condicions locals i que a més a més poden donar lloc a productes amb valor de mercat.

Els cultius de secà

Es cultivaran espècies adventícies que creixen de forma espontània als secans, que fins ara han estat considerats males herbes, però que alhora poden tenir interès com a nous cultius.

La rosella (Papaver rhoeas), és una espècie de tipus anual, amb un cicle i maneig agronòmic equivalent als cereals d’hivern, que actualment ocupen la pràctica totalitat de l’espai. Present de forma molt abundant al banc de llavors del sòl, presenta l’ interès de tractar-se d’una espècie de pol·linització entomòfila (increment del recurs tròfic) i de ser molt poc consumida pels conills (a causa de la seva pil·lositat).

El fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie perenne de caràcter herbaci, que renova anualment tota la part aèria. És de les poques espècies capaces de desenvolupar-se a ple estiu als secans de Bellmunt – Almenara. És habitual als marges, on destaca durant l’estiu per a seva floració.

La botxa (Kochia scoparia) és capaç de desenvolupar-se al secans durat l’estiu, assolint en els indrets que li són favorables cobertures de pràcticament el 100% i alçades superiors al metre. Té una fenologia totalment complementària a la dels cereal d’hivern i la rosella.

Els fruiters tradicionals

Es fomentarà la recuperació de l’estructura arbòria i arbustiva dels marges, que en el darrer mig segle s’ha anat reduint fins a pràcticament desaparèixer. La intervenció tindrà impacte en 4.000 metres lineals i es realitzarà només en els marges que en un passat havien tingut aquest tipus de vegetació.

Codony d’olor (Cydonia oblonga), varietat de codonyer molt adaptada a les condicions de secà. És de tipus arbustiu, amb una alçada no superior als 2 metres, i uns fruits molt apreciats pel seu aroma intens i textura suau,

Magraner (Punica granatum), s’escolliran varietats dolces i àcides pròpies de l’espai i amb una gran resistència a la sequera. El port és arbustiu i l’alçada generalment no supera els 2 metres.

Figueres (Ficus carica), s’escolliran varietats pròpies de l’espai, molt adaptades a la climatologia local. S’hi inclouran varietats per a consum en fresc i també varietats per assecar.

Lledoners (Celtis australis), es tracta d’una de les poques espècies capaç de colonitzar de forma espontània els marges que han quedat desprovistos de vegetació arbòria i arbustiva. Els seus fruits són comestibles i tenen un gran potencial gastronòmic per elaborar-ne múltiples productes: farina i derivats, melmelades o untables.